El nou Pla Director Urbanístic (PDU) de l’entorn de la Colònia Güell és, sens dubte, l’amenaça ambiental i patrimonial més important que plana actualment sobre el municipi de Santa Coloma de Cervelló

Es ven com una oportunitat pel municipi, però en realitat és una solució precipitada per donar viabilitat econòmica a un conjunt de planificacions urbanístiques frustrades. És un pla aïllat d’una reflexió global sobre el model de poble i, encara més important, és un pla aliè a la necessària visió sostenible que exigeix l’entorn metropolità de l’any 2020.
Efectivament cal dignificar determinats espais periurbans de Santa Coloma de Cervelló i de Sant Boi de Llobregat, és necessari oferir habitatge assequible, cal posar en valor el patrimoni arquitectònic que actualment està abandonat, i és fonamental atraure activitats econòmiques i comercials per deixar de ser un poble exclusivament residencial.
Però per aconseguir aquests objectius no és necessari anar a remolc d’un PDU que urbanitzarà més de 110 ha. i que esborrarà del Baix Llobregat un patrimoni natural i paisatgístic de primer nivell que es troba en l’entorn de la Colònia Güell.
Un entorn que, cal recordar, envolta i dona sentit a un Bé d’Interès cultural com és la Colònia Güell, i on s’hi troba la Cripta de Gaudí; declarada patrimoni mundial per la UNESCO.

ELS ORIGENS DEL PDU… «Pla Director Urbanístic»

Aquest Pla es presenta com l’oportunitat per endreçar un conjunt de plans urbanístics que històricament estaven enquistats i que no s’han arribat a desenvolupar: el Pla Especial del Recinte Industrial de la Colònia Güell (aprovat l’any 2003), el Pla Parcial Residencial de l’entorn de la Colònia Güell (iniciat l’any 2003 i aprovat l’any 2012), l’Àrea Residencial Estratègica de la ‘Riera de Can Soler’ (febrer del 2009) i el Pla Especial del Parc Metropolità i àrea esportiva de la Colònia Güell (aprovat l’any 1987, i sobre el qual s’ha aprovat recentment —desembre 2017— una modificació Puntual del Pla Metropolità).
La redacció d’aquests plans ha comportat una significativa dedicació de recursos públics durant els darrers quinze anys. I ara, en uns pocs mesos, s’ha valorat globalment la situació i s’anuncia que tot plegat s’anul·larà i quedarà subsumit en el nou PDU; sense que ningú assumeixi cap responsabilitat sobre els desencerts de tot el que s’ha fet fins el moment. A més, els interessos creats per aquests plans anteriors difícilment desapareixeran per a que es replantegi la superfície edificable significativament a la baixa.
La situació actual és un clar indicador que la feina feta aquests darrers anys en matèria urbanística ha estat erràtica i desencertada; i aquesta mala gestió es pot veure reblada encara més pel nou Pla Director Urbanístic.

L’embrió d’aquest nou PDU ha estat el Pla de l’Entorn de la Colònia Güell (en lila a la foto 2).
Des de l’any 2003 l’INCASOL i l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló van començar a treballar en el Pla de l’Entorn, constituint ara fa deu anys el Consorci Urbanístic, i aprovant definitivament la planificació l’any 2012. Aquest Pla afectava més de 40 ha. i preveia la construcció de més de 1.300 habitatges. En els seus inicis va ser fortament qüestionat per moltes persones amb sensibilitat ambiental pel seu impacte sobre un territori amb alt valor patrimonial, i també perquè suposava accentuar encara més el model de poble-residencial que avui tenim.
Malgrat l’INCASOL i l’Ajuntament han realitzat gestions i han participat en converses per intentar desenvolupar aquest Pla, la seva coincidència temporal amb l’esclat de la bombolla immobiliària i els elevats costos d’urbanització que tenia aquest desenvolupament han fet que a cap promotor li acabessin ‘sortint els números’ per fer la inversió.
El Grup municipal de Progrés anunciava aquesta planificació a l’estand de la Festa de la Cirera de 2017 com a part del futur model de poble, però afortunadament els costos de destruir i transformar aquest territori han estat superiors a l’especulació, i no ha estat possible desenvolupar-lo.

Per altra banda hi ha el Pla Especial del Recinte Industrial de la Colònia Güell (en groc a la foto 2), que malgrat està aprovat des de l’any 2003, no només no ha estat objecte de cap tipus de col·laboració fructífera entre l’Ajuntament i les propietats privades, sinó que ha tingut una intensa litigiositat entre les parts, que va acabar als tribunals. Les elevades expectatives de guany del privats i la incapacitat de l’Ajuntament per liderar i comunicar solucions que oferissin un guany col·lectiu han portat a que, des de fa anys, el recinte es trobi en una situació de total precarietat. Aquesta situació, a banda d’evitar la implantació de noves empreses, ha provocat la marxa de grups importants (com ara SODEXO el passat any 2016, quan era l’empresa més important del municipi)

Des de fa temps es parla de que caldria ampliar l’àmbit territorial d’aquest planejament per tal de poder distribuir més sòl útil que el que actualment hi ha al recinte, i d’aquesta manera facilitar el compromís dels privats es en el desenvolupament urbanístic. Tanmateix, costa d’entendre que un peça d’aquest valor patrimonial, a peu de la xarxa metropolitana de transports, no pugui oferir prou valor i plusvàlua per si mateixa: segurament ha mancat visió creativa i innovadora.

Al costat del recinte trobem l’Àrea Residencial Estratègica de la Riera de Can Soler (en verd a la foto 2); que a través d’un Pla Director preveia, entre la Ciutat Cooperativa i el Recinte Industrial de la Colònia, la construcció de 220 habitatges d’alçades de fins a 30 metres, amb 11.000 m2 de sector industrial i 2.400 m2 de comerç.

És important destacar que aquest pla urbanístic incorpora la Riera de Can Soler de la Torre, que és la Riera que separa els termes municipals de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat. Segons el Pla Director Metropolità de Barcelona aquesta riera ha de ser un corredor fluvial.
De fet, segons aquest mateix Pla Metropolità, tota la zona que hi ha entre aquesta Riera i fins a la Torre Salvana (o sigui, bona part del terme municipal de Santa Coloma) és un espai que teòricament a nivell metropolità ha de tenir la funció de connector ecològic.

Només cal superposar el futur PDU a aquesta directiu de planificació estratègica ambiental per veure que aquesta connexió natural amenaçada la podríem donar per sentenciada si el PDU prospera en la línia que sembla.
Sobre aquesta planificació també cal apuntar un tema que està pendent de resoldre’s des de fa anys. Quan el ‘RCD Espanyol’ va fer l’estadi a Cornellà va necessitar una superfície de sostre que va ser cedida per Santa Coloma de Cervelló. A canvi, el club esportiu es va comprometre a dur a terme un Parc —per un import milionari— en aquesta zona. Malgrat jurídicament la reclamació d’aquesta inversió és evident, l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló encara no ha resolt aquest greuge.

Finalment ens trobem amb el Pla Especial del Parc Metropolità i àrea esportiva de la Colònia Güell (en vermell a la foto 2);. Aquest Pla és el que preveia donar continuïtat a la Ronda Sant Ramon de Sant Boi fins Santa Coloma i preveia la construcció d’un parc metropolità i una zona esportiva. Des de l’any 1987 estava previst comptar amb una zona d’equipaments esportius, ocupant una zona molt superior a l’actual Camp de Futbol de l’Eusebi Güell.
Malgrat sigui sorprenent, a nivell polític l’Ajuntament no tenia present l’existència d’aquest planejament.

Aquesta manca d’iniciativa d’execució urbanística per part de l’administració ha tingut uns efectes molt negatius. En aquest cas la planificació pública comprometia uns terrenys privats i, atès que durant molts anys no s’ha promogut res, els privats afectats tenen dret a reclamar que l’administració pública els expropiï una part de les seves propietats. Aquesta reclamació ha estat possible a partir de gener de 2016, després que hagin passat uns determinats anys sense cap desenvolupament, i tindria unes conseqüències econòmiques milionàries per a l’administració pública si tirés endavant l’expropiació. Val a dir que aquesta propietat que pretén lucrar-se amb les expropiacions també té la Torre Salvana, que —com és tristament notori— es troba en situació d’abandonament i de ruïna des de fa anys.
El passat desembre del 2017 l’Ajuntament va presentar i aprovar inicialment una modificació del planejament metropolità per endreçar aquesta zona, malgrat aquesta actuació proactiva s’hauria d’haver fet ja fa anys i ja no resol el dret d’expropiació. És important destacar que aquesta modificació promoguda per l’Ajuntament també inclou oferir una viabilitat econòmica addicional als propietaris de la Torre Salvana. Per aquets motiu, la modificació proposa incrementar en 6.000m2 de sostre edificable per poder destinar a activitats residencials o turístiques privades. Semblava una solució per evitar l’expropiació forçosa però tot plegat ha estat transitori; el PDU ha anul·lat tota aquesta planificació.

És sorprenent visualitzar el volum ingent de recursos públics que s’han destinat a tots aquests planejaments anteriors, i com ara tot plegat s’anul·la i quedarà recollit en el nou Pla Director Urbanístic (PDU).
Partim d’una aberració urbanística que pretenia construir 1.300 habitatges en un territori rural; d’una incapacitat manifesta per posar en valor un espai industrial modernista, que amb els seus propis elements endògens n’hauria de tenir més que suficient per ser un atractiu metropolità de primer nivell; d’un pla urbanístic que s’implanta a l’entorn d’un corredor biològic metropolità; i d’una inoperància i desídia en la planificació de l’entorn de la Torre Salvana, que no només comportarà un lamentable cost per a les arques públiques sinó que passa per oferir unes plusvàlues als responsables de l’abandonament d’un patrimoni històric.

Amb aquests antecedents, qui està en condicions de confiar en els responsables polítics que defensen el PDU?